...35 nusos de vent del 250º amb mar formada,
35 vaixells en regata de solitari i a dos,...
Aquesta podria ser la introducció a com hem de
fer les coses.
Al sortir de port tot semblava que pintarien
bastos aquest dia, jo personalment, en arribar a la línia de sortida vaig
prendre la decisió, “...Comitè de Regates, la embarcació NAIKOR és retira...”
El temps d’entrar a port amb els alumnes,
amarrar el vaixell i per radio demanar-me ajuda perquè un vaixell entrava a
port amb mes d’un metre d’aigua a bord. Sembla ser que un cop de mar va obrir
una escotilla i va estar entrant aigua a cada cop de mar.
Al final, sis vaixells van entrar a port amb
diverses averies que els feia impossible fer-ho pels seus propis mitjans i als
que se’ls va donar suport per entrar a port i abarloar-se o amarrar al moll.
Aquesta aventura, que finalment no va portar
desgràcies personals, em va fer reflexionar.
Que ha passat?
Perquè ha passat?
Com podríem evitar que torni a passar?
En primer lloc, cal conèixer les nostres
limitacions i les del nostre vaixell alhora de navegar amb temps durs i mes
tenint en compte que estem a 1 NM de port.
Una retirada a temps, a vegades és una sàvia decisió !!
En segon lloc, cal amarinar be el nostre
vaixell abans de sortir de port per poder afrontar situacions de navegació
extrema com la del passat dissabte 15 de novembre.
Recordo una frase de la Armada quan sortíem de
maniobres,
“...arranchar el buque a son
de mar...”
Crec que és una gran frase i que hem de
adoptar cada vegada que sortim a navegar.
En primer lloc amarinar be el vaixell perquè,
si be les condicions en les que sortim son optimes, mai se sap si poden canviar
i complicar-se el dia.
Per altre costat, tenir la maniobra ben
ordenada a coberta, evitant la caiguda d’escotes i cabs a mar, que ens podem
comportar problemes si se’ns enganxen amb la hèlix i/o el eix del timó, això
ens deixa sense govern, amb el risc que comporta.
Aconsello fer servir un checlist cada vegada
que sortim a navegar, això ens permet no oblidar cap aspecte que pugui
comportar problemes en la nostra singladura.
Malgrat sortim a fer una regata social i prop
del port, cal amarinar com si anéssim a navegar durant uns dies, perquè el vent
és el vent i el mar és el mar, a 1 milla o a 50 milles de port i per tant cal
estar a la guaita.
Per altre costat esta la protecció personal,
cal tenir les armilles de ajuda a la flotabilitat a mà, si be jo proposaria en
aquest tipus de regata la seva utilització obligatòria així com el arnes de
seguretat.
La meva proposta és que des del Club, és
promoguin tertúlies per anar coneixent aquells tronquets que molts fan servir i
que ens poden ajudar a navegar amb mes seguretat i millor.
Aquells que esteu interessats us puc enviar el llistat que utilitzo per revisar
el vaixell periòdicament.
Veureu que és molt extens i cal que cadascú
l’adapti en temporalitat al seus requisits o preferències.
Bon vent i bona mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada